
Lo mèrlo triste que's pòt aisidament arreconéisher gràcias a la banda desplumada de color jauna qui soslinha lo baish de l'uelh e qui's perlonga per un triangle de la medisha color suu costat de l'uelh distant deu bèc. L'ausèth qu'ei de color fòsca, negra e chocolat, dab bandas blancas sus las alas e la cua qui no's dèishan plan véder sonque quan l'ausèth ei a volar. Lo dimorfisme sexuau qu'ei quasi absent. En França metropolitana, ua petita populacion que s'ei installada a Frontinhan (Eraut) despuish las annadas 2006. Abans, a partir deu 1986, que n'i avó ua au pòrt de Dunquèrca, los mèrlos que i nidavan en los lampadaris deu pòrt, puish ua populacion que s'installè a Saint-Pol de Mer (au ras de Dunquèrca) en 1991, totun la populacion flamenca que i sembla extinta uei lo dia (se non m'engani pas), a maudespieit de cas averats de reproduccion durant totas aqueras annadas. Que i agò ua auta colònia a Annecy e ua tresau a Pèiralata (Dròma), egaument extintas. Qu'ei estat vist deu costat d'Avinhon. La populacion de Frontinhan que sembla pro establa (un detzenat d'individus). A maudespieit de la reproduccion averada, la populacion non sembla pas en expansion. L'ausèth qu'ei estat vist en dehòra de Frontinhan, deu costat de Balaruc. Qu'ei un ausèth omnivòra, hòrt intelligent e hòrt adaptable. Que l'agradan la preséncia deus umans e la vita urbana. En França, l'esparvèr que seré lo son predator numèro un. Que podem imaginar lo hred que'n deu tuar mei d'aquestes ausèths tropicaus a l'ivèrn. Los ausèths qui podem observar en França que son descendants d'indivdus sia escapats de captivitat (Avinhon, Pèiralata, Annecy...) sia arribats com passagèrs clandestins… per batèu (Dunquèrca, Frontinhan, Barcelona…). Non sembla pas briga invasora per nòstas regions.
Neurit per un uman despuish la sortida de l'uei, lo mèrlo triste que pòt apréner a parlar. Un exemple aquiu de mèrlo triste parlaire: